Blog - Laura Palacin

Por vs Empoderament

Les embarassades solen viure un estat de gràcia, en el que estan en profunda connexió amb les seves necessitats i les dels bebès, si s’aturen a escoltar-se. Com a doula, sovint observo com les necessitats que no s’estan atenent agafen la bandera de la por: por al dolor del part, por per la seguretat del bebè, por a l’episotomia… És com una veueta interior que empeny, que pugna per fer-se escoltar. Reclama ser atesa amb sinceritat i coratge. A vegades pot semblar més senzill bregar amb la resignació, “les coses són com són”, o intentar fer callar la por amb un simple “tot anirà bé”, en lloc de donar-nos permís per escoltar què és allò que s’està movent dins d’una mateixa, i prendre decisions que potser capgirarien la ruta inicialment prevista… A curt termini, sí: és més fàcil resignar-se o fer veure que aquesta por no és important. Però a mitjà i llarg termini no és així. Quan una mare es connecta amb el que desitja des del fons del cor i transita el camí de posar tots els mitjans per aconseguir-ho (com per exemple, pel dia del part), el resultat és invariable: l’empoderament. Caldrà que ho faci amb la humilitat de saber que el desenllaç no està al 100% a les seves mans, i amb l’orgull d’haver-se estat fidel a ella mateixa, i al seu nadó. Per què… (aprofito per llançar al vol una pregunta que no té resposta)… fins a quin punt els desigs d’una mare són només seus, o també del bebè?

Empoderar-se és aplicable a totes les esferes de la nostra vida, però durant l’embaràs, al preparar un part, té un efecte dominó: en la resta de la família i en nosaltres, com a dones. Perquè aquesta és una vivència que ens deixa una forta empremta, i ens configura com a dones. L’aguditzada sensibilitat que vivim durant l’embaràs, i després encara més en el puerperi,  fa que sigui un temps especialment interessant per reconèixer el gran potencial que hi ha en la nostra “veueta interior”.

Comments are closed.