Blog - Laura Palacin

Postpart en rosa

Si em tornés a quedar embarassada voldria viure el postpart envoltada de les dones que m’estimen. Voldria tranquil·litat, però no tanta com perquè hi hagués espai per a la solitud. Voldria somriures i carícies, silenci i complicitat. Voldria la presència tranquil·la d’una ma acaronant-me els cabells, voldria que la mare em pentinés com quan era petita. Voldria plats amb menjar fet expressament per a mi. Voldria que les atencions m’ajudessin a guarir les ferides (del ventre o de la vulva). Voldria l’abraçada ferma del company, que no hauria perdut la referència tangible de la quotidianitat; voldria també la seva presència, i la del germà gran.

I mentre estic confiada de que el món segueix girant, voldria sentir com el temps es dilata, i que no tinc pressa, i que puc sentir l’escalfor del bebè entre els meus pits… I meravellar-me, un cop més, amb una sensació esfereïdora, de com la vida s’ha obert camí entre les meves cames.

I més enllà d’aquestes projeccions acotonades, voldria una doula amorosa,
… que m’ajudés quan les coses no fossin de color de rosa.

Comentaris (2)

  1. Laura Palacin / 6 de gener de 2015 at 23:08

    Gràcies, Blau!
    Si ho veus en mi, és perquè també està en tu.
    Una abraçada, bonica!

  2. Blau / 28 de novembre de 2014 at 21:03

    Preciós !!! Dolç i tendre …com tu

    Una abraçada des del cor bonica